Les formes que es veuen en aquesta obra segueixen una forma repetitiva que simbolitza la monotonia en que pot caure qualsevol. Com s’observa, aquesta monotonia està molt marcada en tota la part central, mitjançant unes formes negres, buides i constants.

A la part inferior es van desdibuixant, aclarint-se de manera que la monotonia va desapareixent, la rutina s’esvaeix.

El símbol ens representa a nosaltres mateixos, la vida, és d’un color molt clar, com si fos verge, dèbil després de passar per tot aquest temps tant repetitiu, a partir d’ara serà quan començarà a agafar el color de la vida. Es desdibuixa la plantilla que ens guiava i comença una època de canvis, emocions i improvisacions que sempre haviem somiat i que creiem que no haguéssim pogut aconseguir mai.

Joel Martinez i Miró
2007